Gari Batet (1999, Barcelona)

Pronoms: ell / elli
Performer i artista visual

L'art sempre ha estat l'espai on he pogut manifestar les meves inquietuds i projectar les meves rareses. M’he dedicat a explorar diferents disciplines com, per exemple, la dansa i l'expressió corporal, la fotografia artística, l'escriptura i, sobretot, la performance. Durant aquests últims anys he participat i col·laborat en diferents projectes artístics que m'han aportat molta experiència professional i que m'han proporcionat eines molt útils per a construir la meva identitat personal i artística.

Trajectòria artística

L’any 2009 vaig treballar de figurant a l’òpera Turandot al Gran Teatre del Liceu; una experiència que va marcar el principi de la meva carrera artística i que em va permetre adquirir moltes aptituds professionals des de ben petit.

Entre l’any 2009 i 2016 em vaig formar en diferents disciplines (dansa clàssica, contemporània i circ), vaig adquirir el certificat Intermediate de l’acadèmia Royal Academy of Dance i vaig ser membre de la Companyia de ballet de Catalunya. L’any 2015 vaig tenir el plaer de coreografiar i interpretar un duet de dansa contemporània amb el ballarí Jaume Ruiz.

Entre el 2017 i 2018 vaig col·laborar amb Irene del Real Photography en diversos projectes de fotografia artística en blanc i negre usant espais urbans com a escenari principal. La decadència, l'espiritualitat, l'ús del cos com a llenç i l'exploració de la cultura underground en són l'eix principal i vinculen els diferents treballs que hem dut a terme. Durant aquest període també vaig treballar amb Jordi Manosa per a diversos projectes de fotografia relacionats amb la dansa i la diversitat funcional.

El 2018 vaig col·laborar amb en Xavier Dua a la performance Invisible presentada al Museu Neomudéjar de Madrid durant les Jornadas Cojas, Transfeministas y Otras Rarezas. Paral·lelament, vaig formar part del taller de la Caldera de dansa inclusiva del ballarí Jordi Cortés i vaig participar a l'espectacle Caravasar, dirigit per Jordi Cortés, presentat a l’Institut del Teatre durant el festival Grec de dansa de Barcelona. També vaig participar al videoclip La última atrocidad del cantant Nacho Vegas.

El 2019 vaig començar a escriure microrelats i poesia reivindicatius i transfeministes que, a partir de comparacions, metàfores i personificacions d’objectes inanimats, tracten temes molt diversos, com per exemple, la disfòria de gènere, la salut mental, les belleses no-normatives, el caràcter efímer de la vida i la candidiasi vaginal.

Actualment, formo part de La Marca, fundada el 2019 amb en Carlos Pina, i em dedico especialment a la performance i a l’art visual.